El primer èxit de la secció grallera de l'Skamot(?). El Sebas i un menda vam ser convidats a participar a les terceres matinades a Bellvitge. Això ha estat gràcies al nostre esforç i al reconeixement de la nostra feina per part dels nostres profes de gralla: Manolo i Eduard. De fet van ser ells els que ens van cridar des dels cursos de TRO i del C.A.T. Vam estar assajant amb els grallers de Bellvitge durant el Juliol sota la direcció de l'Eduard i aquí podeu veure el resultat (només veure-ho, perquè de sentir-ho, de moment res).Bé! el Sebas no sé, però jo no havia estat a cap matinada (de fet encara no havia estat en cap actuació grallera, exceptuant el Fabulari i la mani per la directiva europea). Ho vaig trobar divertit. Vam fer el recorregut tocant tota l'estona "matinades", uuufff!!
Sort de les aturades a fer un "piscolabis" on aprofitàvem per tocar alguna cosa diferent. Els dos primers aperitius van ser els millors: el que ens va preparar la mare d'un dels grallers i el que ens vam trobar al bar de la cantonada del local d'assaig. 
No és podria dir el mateix dels que ens van preparar el partits polítics en els seus bars de la Festa Major...
Després de les matinades directament cap a la trobada gegantera i després el lliurament de recordatoris. Aquí ens podeu veure extàtics d'alegria, però també vam voler compartir aquest moment amb el Manolo.
Però tinc la impressió que el Manolo estava més interessat a mostrar el seu porro. Peazo canuto!!
Bé, també vam compartir-ho amb els altres. Encara no sé si l'Eduard també volia sortir a la foto del moment o estava festejant el porro del Manolo...
Després a dinar a les carpes de la Festa (aquí, el Sebas ja va declinar degut a les obligacions familiars) i la festa grallera va seguir amb una interpretació de diversos temes durant l'estona del cafè, però sense cafè. Llàstima, l'únic defecte d'una jornada rodona.
Aquest és l'Eduard, que ja està pensant amb el pollastre a l'ast (que original) i el vi.
Sort de les aturades a fer un "piscolabis" on aprofitàvem per tocar alguna cosa diferent. Els dos primers aperitius van ser els millors: el que ens va preparar la mare d'un dels grallers i el que ens vam trobar al bar de la cantonada del local d'assaig. 
No és podria dir el mateix dels que ens van preparar el partits polítics en els seus bars de la Festa Major...Després de les matinades directament cap a la trobada gegantera i després el lliurament de recordatoris. Aquí ens podeu veure extàtics d'alegria, però també vam voler compartir aquest moment amb el Manolo.

Però tinc la impressió que el Manolo estava més interessat a mostrar el seu porro. Peazo canuto!! Bé, també vam compartir-ho amb els altres. Encara no sé si l'Eduard també volia sortir a la foto del moment o estava festejant el porro del Manolo...
Després a dinar a les carpes de la Festa (aquí, el Sebas ja va declinar degut a les obligacions familiars) i la festa grallera va seguir amb una interpretació de diversos temes durant l'estona del cafè, però sense cafè. Llàstima, l'únic defecte d'una jornada rodona.Aquest és l'Eduard, que ja està pensant amb el pollastre a l'ast (que original) i el vi.


























